Palos de la Frontera

Palos de la Frontera
	Bandera Escut d'armes
Localització
	37° 13′ 40″ N, 6° 53′ 36″ O / 37.2278°N,6.8932°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província de Huelva
Població humana
Població	12.537 (2023) (254,3 hab./km²)
Geografia
Part de	distrito notarial de Moguer (es) ; Mancomunitat de municipis de la Comarca de Doñana espanyol ; Mancomunitat Intermunicipal Moguer-Palos de la Frontera ; Mancomunitat de Municipis «Condado-Campiña» ; Mancomunitat de Desarrollo del Condado de Huelva ; Comarca Metropolitana de Huelva
Superfície	49,3 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	23 m
Limita amb	Huelva ; Lucena del Puerto ; Moguer ; Almonte
Creació	1322
Patrocini	Sant Jordi
Organització política
• Alcalde	Carmelo Romero Hernández
Identificador descriptiu
Codi postal	21810
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	21055
Altres
Agermanament amb	Latina ; Santoña ; Cali ; San Sebastián de La Gomera ; Sanlúcar de Barrameda ; Baiona ; Soyaux ; Santa Fe (1982–); Ōfunato (1992–)
Lloc web	palosfrontera.com

La ciutat^[1] de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva. L'any 2020 tenia 11.742 habitants. Té una densitat de 238,17 hab/km².

Des de l'últim terç del segle xx el principal motor econòmic és el cultiu del maduixot, que en gran part s'exporta a la Unió Europea. A més, al terme municipal hi ha una important quantitat de fàbriques i indústries dedicades a activitats com el refinament de petroli^[2] per la producció de combustibles, o l'emmagatzemament i regasificació de gas natural liquat.^[3]

Si bé hi ha vestigis de poblament a la zona des del paleolític superior, Palos de la Frontera neix, documentalment parlant, a començaments del segle xiv, quan Alfons XI de Castella la dona a Alonso Carro.

La història d'aquesta ciutat està íntimament lligada a les tasques marítimes i als descobriments geogràfics. És per això que Palos de la Frontera és coneguda com el bressol del Descobriment d'Amèrica (com afirma al seu escut), ja que en aquesta ciutat es va gestar i es va preparar el primer viatge de Cristòfor Colom cap a, com ell creia, les Índies. Van salpar del port d'aquesta ciutat el 3 d'agost de 1492, i el 12 d'octubre del mateix any van arribar a certes illes de l'actual continent americà que, en aquell temps, eren desconegudes pels europeus.

Per això, Palos forma part de la ruta anomenada Lugares Colombinos.^[4]

↑ «Reial decret que concedeix el títol de ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Excel·lència a la vila de Palos de la Frontera, província de Huelva». BOE (1925) Nº 202 (pág. 491). [Consulta: 27 agost 2008]. (castellà)
↑ «Refinería "La Rábida".». www.CEPSA.es. Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 27 agost 2008].
↑ «Infraestructuras; Plantas de Regasificación; Planta de Huelva». www.ENAGAS.es. Arxivat de l'original el 2009-12-13. [Consulta: 27 agost 2008].
↑ Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector denominat «Lugares Colombinos» a la província de Huelva. BOE núm. 69, de 22/03/1967. (castellà)

[ciutat-1] «Reial decret que concedeix el títol de ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Excel·lència a la vila de Palos de la Frontera, província de Huelva». BOE (1925) Nº 202 (pág. 491). [Consulta: 27 agost 2008]. (castellà)

[refineria-2] «Refinería "La Rábida".». www.CEPSA.es. Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 27 agost 2008].

[enagas-3] «Infraestructuras; Plantas de Regasificación; Planta de Huelva». www.ENAGAS.es. Arxivat de l'original el 2009-12-13. [Consulta: 27 agost 2008].

[4] Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector denominat «Lugares Colombinos» a la província de Huelva. BOE núm. 69, de 22/03/1967. (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]